Català 
Español 
Mi primer viatge espiritual a Avalon va passar d'una manera completament màgica.
No només pel fet de viatjar a Glastonbury… sinó per com la vida va anar obrint el camí abans fins i tot que jo s'ho imaginés.
Després de sentir tan clarament aquella veu interior que em xiuxiuejava:
“Aniràs a Anglaterra… allà t'esperen”,
la vida empezó a mover piezas de una forma casi imposible de explicar.
En aquella època jo m'estava formant en diferents tècniques energètiques i una de les meves mestres treballava amb l'energia de Kwan yin. (En una altra Carta des d'Avalon et parlaré de la meva relació amb ella)…
Recordo que, en aquell moment, la forma de la Deessa va prendre per a mi l'essència d'aquesta Mare Divina.
I aleshores va arribar aquell correu electrònic.
En obrir-lo, em vaig quedar completament sorpresa, cap a tres dies que havia tingut aquesta “inspiració” i m'estava arribant el vincle cap a aquesta visió.
Hi havia fotografies de llocs d'Anglaterra…
llocs que despertaven alguna cosa dins meu que ni tan sols sabia anomenar.
I a més, ella, la meva mestra, organitzava un viatge allà.
Vaig sentir un impacte molt profund.
Com si alguna cosa antiga dins meu hagués despertat de cop.
Li vaig escriure de seguida.
“Oh Núria, ho sento… els viatges ja estan complets.
Però si crees el teu propi grup, potser podem obrir una nova data per a tu.”
Recordo preguntar-li:
“I què necessitem?”
“Un mínim de deu persones.”
I llavors vaig respondre una cosa que va sortir directament del meu cor:
“Si realment he d'anar… es donarà.”
Ja sabeu com funciona això de vegades.
Aquell mateix any jo havia organitzat una experiència d'una setmana anomenada “La cerca interior”.
Va ser una cosa molt especial, Vivim dies de creixement, emocions profundes, connexió amb els elements, trobades d'ànimes…
d'aquells que deixen empremta.
I llavors va passar una cosa preciosa.
Quan vaig llançar al grup la proposta per a l'any següent… tots van voler apuntar-se a Avalon. Tots! Com si aquella porta ja estigués esperant-nos per obrir-se de bat a bat.
Avui sento que Avalon —i l'energia de la Deessa— m'han obert el camí d'una manera molt clara. Des del primer moment em va col·locar en aquell paper espiritual que m'identifica, "barquera" porta'ls a Avalon.
Et puc dir que va ser un viatge profundament transformador.
Preciós
Intens.
Ple de veritat
Compartim com més gent a qui obrim el grup creat, va envair l'alegria el Goig i de nou Ànimes de cor a cor vivint una experiència de vida que fa que l'ànima s'expandeixi.
Perquè Avalon té una cosa especial.
No és només un lloc que visites.
És un espai que et convida a créixer, a mirar cap a dins… i també a deixar anar allò que ja no pots continuar carregant.
Potser per això tantes persones senten “la crida” sense entendre-ho del tot.
En una altra carta t'explicaré una cosa important:
com crec que cal anar a Avalon quan realment desitges obrir-te a la seva freqüència.
Perquè vagis amb qui vagis… si el viatge neix des del cor, Avalon sempre et demanarà el mateix:
deixar anar.
Deixar anar per poder rebre els regals d'Avalon al teu cor.
M'acompanyes a la propera carta?
Des d'Avalon,
Núria
Si voleu llegir l'anterior “Cartas desde Avalon”, pots entrar aquí.
